PN Bromo Tengger Semeru (Java), Indonèsia

Tornar a dir que és espectacular, és molt repetitiu i fins i tot em cansa a mi però aquest parc nacional està fora d’òrbita!!! Dic fora d’òrbita per què hi ha llocs que sembla la lluna. Hi ha un conjunt de volcans, dos d’ells actius però a un d’ells, el Bromo hi pots pujar. L’altre és el Semeru que és imposible accedir-hi ja que la seva activitat és frenètica!!!! He estat cinc dies caminant per aquesta maravella natural i m’hi podria estar 5 més, és un altre planeta. He vist com sortia el sol, com marxava, com donava llum al Batok (un dels volcans però sense estar actiu), al Bromo i a tota la vall on estan. He patejat fins reventar, m’he passat tots els dies caminant i flipant. Hi ha canyons de lava, zones completament verdes, altres que són una extensa zona de sorra negre que sembla un desert pintat, altres llocs on veus com el Semeru no para d’explotar i treure columnes de fum de més de cent metres d’alçada. Hi ha coses i llocs que una imatge val més que mil paraules i aquest lloc és per posar-te de genolls, posar-te a plorar per després aplaudir: ES BRUTAL!!!!! M’he aixecat un parell de cops a les 3:30 del matí per veure sortir el sol i la primera vegada estava tot nublat però el Semeru es veia i les seves erupcions també. El segon dia la cosa va cambiar i tot i que la sortida del sol no va ser espectacular, l’entrada de llum al parc era per cagar-se a sobre!!!
Per cert de Surabaya: merda de ciutat!!!!! Més val quedar-se a casa i fer-se una p…..

De Yogjakarta a Surabaya(Java), Indonèsia

Després de passar tres dies a Yogjakarta ja estic a Surabaya. Un altre cop ja estic a terra visitant temples budistes i hinduistes, aquest cop a Indonèsia. He visitat el temple de Borobudur i el conjunt de temples de Prambanan. Els dos daten del segle VIII al IX. El primer és budista i els segons són hinduistes. Borobudur és simplement espectacular, diuen que juntament amb Bagan i Angkor, són de les obres més espectaculars del sud-est asiàtic (jo a Bagan encara no hi he anat!!!! Me caguen amb el govern que tenen). El detall del tall de la pedra és exquisit, amb molt història de Buda (per suposat) i també tens bones vistes del volcà Merapi i dels volcans del costat . El conjunt de temples de Prambanan va estar seriosament tocat pel terratrèmol del 2006 però no deixa de ser impressionant. La torre de Candi Shiva Mahadeva (47 metres d’altura) impressiona més que tots els gratacels de Manhattan, al costat d’aquesta col.losal torre pots veure les torres de Vishnu i Brama també amb un gust molt refinat. La resta del conjunt de temples està bastant tocada pel terratrèmol però el lloc té un encant especial ja que també pots veure cérvols i ovelles pastorant pels voltants del temples.
Al dia següent em van entrar ganes de veure el volcà Merapi (un dels volcans més actius del món). Per poder anar a prop del volcà millor anar amb guia ja que primer ho vaig intentar sense i vaig acabar a un poble a una hora i mitja a peu des de l’entrada del parc. Un cop vist que estava perdut, al arribar un altre cop al punt de sortida (després de 3 hores de caminadeta) vaig agafar un guia que em va portar el més aprop possible del volcà. Veus fins on va arribar el riu de lava i tot el que es va emportar i no t’entren ganes de veure’l de gaire més a prop. El tercer dia he estat visitant més la ciutat de Yogjakarta, he anat al palau del sultà i: MERDA!!!! Quín palau més egocèntric, tot va del sultà i res més. El palau en sí no té gaire atractiu arquitectònic. Els voltants del palau si que estan bé i són dignes de fer una passejada. Cap a les 4 de la tarda he agafat un tren que hem portés cap a Surabaya i buscar hotel!!!! Ara estic al hall amb una boda a l’exterior que em donarà pel sac fins l’una de la nit, aniré a donar un cop d’ull però he vist que tenia pinta de ser bastant aborrida!!!

Layang-Layang, Malàsia

Vaig anar a aquest escull de Borneo Banks per buscar taurons martells i no n’he vist ni un!!! Però he vist mantes a cinc immersions, un grup de 5 “eagle rays” i diverses vegades grups de “devil rays” fins a 27-30 totes juntes. Els coralls estan impol.luts, amb moltíssima varietat de durs i tous. Boscos de gorgònies. He vist taurons de puntes blanques i grisos. Moltíssima tonyina, grans bancs de caràngids. He vist cavallets de mar pigmeu (diferents als de Balicasag) i molt, molt peix. També molta tortuga, a la nocturna he tornat a veure el peix lleó de dos ocels i peixos sapo (un que encara no havia vist mai).

És un lloc que si no veus els martells, el disfrutes igual però intentaré tornar quan és l’época bona per veure’ls: a l’abril. Però marxo amb un molt bon record.

Resun immersions:

- 145.Mid Reef: 30,4m, 52”
- 146.Dogtooth Lair: 28,9m, 59”
- 147.Mid Reef: 29,5m, 64”
- 148.Shark Cave2: 35m, 67”
- 149.Dogtooth Lair: 27,4m, 68”
- 150.(Noc)Wreck point: 13,1m, 51”
- 151.Dogtooth Lair: 40,2m, 58”
- 152.Wrasse Point: 34,7m, 56”
- 153.Shark Cave1: 26,2m,53”
- 154.Gorgonian Forest: 35,6m, 58”
- 155.Shark Cave2: 33,5m, 54”
- 156.Crack Reef: 29,2m, 62”
- 157.Dogtooth Lair: 35,9m, 56”
- 158.Mid Reef: 33,8m, 59”
- 159.Gorgonian Forest: 37,1m, 62”
- 160.Mid Reef : 37,5m, 61”
- 161.Shark Cave1: 26,5m,61”
- 162.Jetty: 12,5m, 53”
- 163.Dogtooth Lair: 42,9m,64”
- 164.Wrasse Point: 39,6m, 61”
- 165.Gorgonian Forest: 33,2m,57”
- 166.Gorgonian Forest: 46m,53”

Sandakan, Malàsia

Després de passar una nit en una habitació totalment asquerossssa a Kota Kinabalu (tot estava ple, ja que hi havia un festival el cap de setmana: ni idea que era cap de setmana!!!), vaig agafar un autobús cap a Sandakan (unes 4 ½ de trajecte: dos collons!!!! M’hi vaig passar casi 7 al costat del lavabo del bus amb una peste que marejava). Un cop arribat a Sandakan vaig trobar hotel ràpid i vaig anar a fer unes cerveses al port, un cop allí sento que estan donant les motos per la tele!!! Vaig estar tot el gran premi amb l’amo del bar (gran apassionat de les motos). Al dia següent vaig marxar cap a la reserva d’orangutans de Sepilok.

Aquesta reserva hi ha uns 25 orangutans, no és ningun zoo ni res semblant, només és un centre de recuperació on els orangutans campen amb plena llibertat. Centres com aquests només n’hi ha tres en tot el mon i la població d’aquests primats està completament en vies d’extinció, crec que el pròxim cop que els vulgui hauré d’anar a una d’aquestes presons que hi ha per totes les ciutats grans: el zoo!!!
Al dia següent vaig tornar a anar a la reserva per tornar a veure més orangutans i també van aparèixer macacos de cua llarga i curta. La tornada a Kota Kinabalu la vaig fer amb avió per 40 dollars i vaig anar a un hotel de 5*.