Més dies a Lombok!!!! Gran illa!!!!

Després de fer el trekking a Rinjani, acabes al poble de Sembalun Lawang. Al no anar amb ningun operador, et deixen “tirat” a 8 km de l’estació d’autobusos més pròxima!!!!! Vaig intentar parlar amb un home que tenia una moto i al final ens vem entendre i em va portar a l’estació. Un cop allí ningú parla anglès però tots els conductors et volen portar on sigui!!! Em pujo en un d’ells sense tenir idea ben bé del tot cap on va però ja arribaré on vull arribar: Kuta Lombok!!!!!
Per arribar allí tota una odissea que al final a acabat amb una moto-taxi de dues hores: quin horror!!!
Un cop a Kuta, veig que no és el que pensava!!!! No hi ha molta cosa, quin gust!!! Gratament sorprès!!! Començo a explorar aquesta costa del sud de Lombok i la sensació d’estar per paratges completament sol, sense ningú excepte la poca gent local que es passa per les platges és impressionant. Platges quilomètriques i res de res!!!! Estem en el segle XXI???? Aquí no ho sembla!!!! Platja, platja i més platja completament sol!!! No té preu!!! A l’hora de sopar em vaig trobar amb Rhianne&Will que em diuen que tinc que llogar-me una moto i anar cap a la part occidental per seguir flipant de platges sol.
Al dia següent em llogo una moto per 3€ i començo a explorar la part occidental del sur de Lombok i segueixo flipant amb la quantitat de platges solitàries que vaig trobant, hi ha algunes que no veus el final de sorra blanca!!!! La platja de Mawun!!!! Em ric de Koh Phi Phi!!!!

Arribo a Blongas, un petit poble de pescadors davant d’una platja que ja no tinc més adjectius de tot el que els meus ulls estan veient!!!! Looooooohhhhhmbooooohhhhhhhkkkkkk!!!!!!
Rhianne&Hill em comenten que dintre d’uns dies aniran cap a Pelangan Barat, els paisatges que veia des del ferri!!!!
Per arribar allí, mare meva quina aventura, he tingut que cambiar quatre o cinc vegades de bus per acabar agafant com no, una altra moto-taxi!!!! Carreteres sense asfaltar, les que ho estan, estan fetes pols i tot per arribar a Labuan Poh. Un lloc completament perdut que només estem el Will, la Rhianne i jo!!!! Uns quants surfers que venen al desert point i una gran quantitat de platges solitàries.
El primer dia vem anar a Bangko Bangko, un petit poble de pescadors que la seva platja està completament ocupada de barquetes de pescadors però només caminar una mica fora del poble comences a gaudir de sorra blanca, aigua blava, fent snorkel amb tortugues, molt peix i un corall amb bastant bon estat.
El segon dia vem llogar una barca que ens portés tot el dia de ruta pel conjunt d’illes que hi ha i només érem quatre persones en totes les illes. En una d’elles van arribar uns submarinistes i vem canviar d’illa ja que érem massa gent, unes 7!!!!
El tercer dia vem anar a Makaki: buf, buf, buf!!!! Probablement de les millors platges que he estat en tota la meva vida. Aquí ens vem quedar tot el dia, només amb la visita de gent local.
Lombok és impressionant, al 2010 està programat el primer aterratge en el nou Aeroport Internacional, llavors començarà la massificació d’una illa que avui en dia està completament verge. Indonèsia és el conjunt d’illes més gran del mon, unes 17.000, no sé ni el que ens pot oferir un país tan gran però com sigui tot com Lombok, Java i Komdo……………per cagar-se!!!!!
He estat 22 dies a Lombok i ara ja he tornat a la merda de Bali, al costat de Kuta Bali!!! Quin horror, està ple de penya, de bars, de discos, d’hotels!!!! Demà marxo cap a Malasia!!!! Ja no em queden més dies a Indonèsia, he estat 59 dies però tornaré el més aviat possible!!!!

PN Rinjani (Lombok), Indonèsia

Des de Gili Meno es pot veure cada matí el Rinjani, la muntanya més alta de Lombok (3.726m).
Un cop vaig anar a buscar més pasta a Senggigi, vaig deixar una illa on la tranquil.litat i la molt bona companyia han fet que sigui un dels llocs que de ben segur hi tornaré, quina pena marxar!!!!
Vaig començar a fer via cap a Senaru per mirar de fer un trekking per anar a veure aquest volcà, un altre cop amb moto-taxi, quina agonia, acabo amb el cul fet pols!!!
Un cop arribat a Senaru trobo hotel i ja tinc el trekking contractat per tres dies. Tenia pensat només pujar fins el llac per veure un volcà que hi ha al mig del llac però pel mateix preu puc compartir el trekking amb un alemany i mirar de fer el cim. Aquest trekking és molt conegut i el ven molta gent, però qui el vulgui fer, que vagi directament a Senaru i a les oficines del parc us sortirà a la meitat de preu. Des de Senaru també es pot anar a veure unes cascades que són impressionants, molt guapes, etc…. Crec que em repeteixo molt amb els adjectius però es tenen que veure i porteu el traje de bany, jo no el portava i un mexicà molt amable em va deixar el seu per fer un “bañito”!!!!
Vem començar el primer dia a les 8 del matí per acabar arribant a les 4 de la tarda al primer lloc d’acampada: quin espectacle!!! Acampem amb una vista impressionant!!! Tenim l’illa de Bali (que des de lluny és molt maca) i tota l’illa de Lombok als nostres peus i si mires cap enrere tens el Rinjani i a la seva falda un llac amb un volcà al mig!!!!! Per plorar!!! La posta de sol amb tots els colors que puguis imaginar i tot seguit amb unes estrelles que no s’acaben mai, però per si no n’hi ha prou, una petita pluja d’estels, en vaig contar uns 12!!!!!
El segon dia baixem cap el llac per anar a veure unes Hot springs: una merda!!!! Però tot el trajecte és molt guapo i hi ha unes quantes cascades, després de dinar comencem a fer via cap el campament base per poder pujar fins el cim!!! Collons quin trajecte, no cansa ni res la muntanya, i més pels que portem molt temps sense fer esport!!!!
Un cop en el campament base, som els primers en arribar però poc després comencen arribar molts francesos!!!! Els francesos són bastant tancats, no parlen ni entre ells, alguns no et tornen ni el hola!!!! Que fort!!! Impresentables!!!
El tercer dia, es comença a les 3 del matí, hi ha unes 3 ½ de camí infernal fins el cim. El meu company de trekking decideix que es queda i començo a pujar amb el guia i si que és un infern, menys mal que no paro de veure pluja d’estels i fan que el camí no sigui tant donat pel sac. Però de totes maneres és una agonia, cada pas que dones, enfonses el peu entre pols i roca volcànica que fa que t’entri de tot a les bambes. Tothom que venia a fer el trekking venia super preparat, jo com no pensava pujar fins d’alt tampoc anava gaire equipat, tampoc tinc res per equipar-me!!! Portava el pijama sota els pantalons ja que a dalt del cim fot un fred de collons!!!! El meu “pareo” de bufanda i gorro, dos parells de mitjons i unes quantes semarretes i la meva jaqueta de mountainbike (l’única cosa que abriga de veritat) i els meus guants de submarinisme.
Un cop al cim: me caguen quina rasca que fot!!!! Estem a 0 graus o menys no sé que!!!! La puta!!!! Però la vista i la sortida de sol són de pel.lícula!!!

Pots veure: Sumbawa, Bali, Java, Flores, les Gili i tot Lombok!!!! Vaig estar una horeta pelant-me de fred i després vaig començar a baixar i entrar una mica amb calor ja que les puntes dels dits em començaven a fer mal.
A tot això portava un dit del peu trencat!!!! Me’l vaig trencar a Gili Meno caminant per la platja!!!

De Mataram a Senggigi per arribar a Gili Meno

Després de passar un parell de nits a la capital de Lombok (res a dir d’ella ja que no val la pena), vaig fer via cap a Senggigi, un lloc de platges amb sorra blanca i un petit paradís???? Doncs res de res, ni les platges són de sorra blanca ni el lloc val molt la pena. Un cop pagat l’hotel vaig anar a donar una volta i no està del tot malament però sinó hagués pagat l’hotel, no hi estaria més de unes quantes horetes. Al dia següent, via cap a Gili Meno!!!! Una de les tres Gili Islands però la que diuen que és la més tranquil.la. A la furgo vaig conèixer a la Maria&Marc de Badalona que van canviar els plans d’anar a Gili Air per Meno, de puta mare per què són bona gent i estaré uns dies amb bona companyia. Un cop a Gili Meno: quin paradís!!!! Platges de sorra blanca i un lloc molt tranquil, perfecte per fer unes petites vacances dintre de les meves vacances. El primer dia d’estar a l’illa vem anar a veure la posta de sol al Café de Diana i vem conèixer a Elena&Nacho, una parella de treballadors de Baqueira que es passen la resta de temporada per Àsia!!!! Que fort!!!! Sis mesos a l’any per Àsia!!!! Això són vacances!!!!És el que tindria que ser, tanta feina i tanta ostia!!!Més vacances!!!!

Tornant a l’illa, volia passar-m’hi tres nits, en porto 5 i em quedaré tres nits més. De l’illa només dir que avanç de marxar ja tinc ganes de tornar. Estic amb Elena&Nacho, Rhianne&Will, Elisa&Dani, molt bona gent i amb qui un pot estar molt a gust, sinó fos per ells no m’hagués quedat tants dies en aquesta illa. Vida de gos totalment, ens aixequem pel matí, esmorzem al Yaya avanç de deixar-nos caure a la platja i ens plantem allí avanç de tornar al Yaya per dinar i potser després anar al Café de Diana a fumar algun peta de maria (aquí no hi ha poli i te’ls venen fets!!!).