PN Rinjani (Lombok), Indonèsia

Des de Gili Meno es pot veure cada matí el Rinjani, la muntanya més alta de Lombok (3.726m).
Un cop vaig anar a buscar més pasta a Senggigi, vaig deixar una illa on la tranquil.litat i la molt bona companyia han fet que sigui un dels llocs que de ben segur hi tornaré, quina pena marxar!!!!
Vaig començar a fer via cap a Senaru per mirar de fer un trekking per anar a veure aquest volcà, un altre cop amb moto-taxi, quina agonia, acabo amb el cul fet pols!!!
Un cop arribat a Senaru trobo hotel i ja tinc el trekking contractat per tres dies. Tenia pensat només pujar fins el llac per veure un volcà que hi ha al mig del llac però pel mateix preu puc compartir el trekking amb un alemany i mirar de fer el cim. Aquest trekking és molt conegut i el ven molta gent, però qui el vulgui fer, que vagi directament a Senaru i a les oficines del parc us sortirà a la meitat de preu. Des de Senaru també es pot anar a veure unes cascades que són impressionants, molt guapes, etc…. Crec que em repeteixo molt amb els adjectius però es tenen que veure i porteu el traje de bany, jo no el portava i un mexicà molt amable em va deixar el seu per fer un “bañito”!!!!
Vem començar el primer dia a les 8 del matí per acabar arribant a les 4 de la tarda al primer lloc d’acampada: quin espectacle!!! Acampem amb una vista impressionant!!! Tenim l’illa de Bali (que des de lluny és molt maca) i tota l’illa de Lombok als nostres peus i si mires cap enrere tens el Rinjani i a la seva falda un llac amb un volcà al mig!!!!! Per plorar!!! La posta de sol amb tots els colors que puguis imaginar i tot seguit amb unes estrelles que no s’acaben mai, però per si no n’hi ha prou, una petita pluja d’estels, en vaig contar uns 12!!!!!
El segon dia baixem cap el llac per anar a veure unes Hot springs: una merda!!!! Però tot el trajecte és molt guapo i hi ha unes quantes cascades, després de dinar comencem a fer via cap el campament base per poder pujar fins el cim!!! Collons quin trajecte, no cansa ni res la muntanya, i més pels que portem molt temps sense fer esport!!!!
Un cop en el campament base, som els primers en arribar però poc després comencen arribar molts francesos!!!! Els francesos són bastant tancats, no parlen ni entre ells, alguns no et tornen ni el hola!!!! Que fort!!! Impresentables!!!
El tercer dia, es comença a les 3 del matí, hi ha unes 3 ½ de camí infernal fins el cim. El meu company de trekking decideix que es queda i començo a pujar amb el guia i si que és un infern, menys mal que no paro de veure pluja d’estels i fan que el camí no sigui tant donat pel sac. Però de totes maneres és una agonia, cada pas que dones, enfonses el peu entre pols i roca volcànica que fa que t’entri de tot a les bambes. Tothom que venia a fer el trekking venia super preparat, jo com no pensava pujar fins d’alt tampoc anava gaire equipat, tampoc tinc res per equipar-me!!! Portava el pijama sota els pantalons ja que a dalt del cim fot un fred de collons!!!! El meu “pareo” de bufanda i gorro, dos parells de mitjons i unes quantes semarretes i la meva jaqueta de mountainbike (l’única cosa que abriga de veritat) i els meus guants de submarinisme.
Un cop al cim: me caguen quina rasca que fot!!!! Estem a 0 graus o menys no sé que!!!! La puta!!!! Però la vista i la sortida de sol són de pel.lícula!!!

Pots veure: Sumbawa, Bali, Java, Flores, les Gili i tot Lombok!!!! Vaig estar una horeta pelant-me de fred i després vaig començar a baixar i entrar una mica amb calor ja que les puntes dels dits em començaven a fer mal.
A tot això portava un dit del peu trencat!!!! Me’l vaig trencar a Gili Meno caminant per la platja!!!