jueves, 7 de enero de 2010

Cuba

del 7 al 17 de gener de 2010.
Viatge de 10 dies per La Havana i Cayo Guillermo!!!
La Havana està igual que fa 5 anys, sembla que li donguis una patada a un edifici i caiguin tots com el serpentín!!! No deixa de tindre el seu encant especial. Aquest cop no m’han timat amb la seva moneda, quan veuen que ja has estat aquí, no et molesten més. Anem Ramon, Taís, Jana, Ferran Órsala i jo.
Només arribar jo i el Ferran anem a donar una volteta per la nit a veure on podem caure. Coneixem una parella de cubans que molt cordialment ens pugen al seu “cotxe” i ens porten al Capri (surt a la peli del Padrino) i veiem que és un festival de dones i mojitos!!!! Impressionant!!!! Totes venen cap a nosaltres i ens pregunten:
- Hola ¿Vienes solo??
- Resposta: No, con un amigo
- Següent pregunta: ¿Quieres follar?
- Sorpresos per aquesta “hospitalitat” ens comencen a dir que si volíem alguna cosa, havíem que pagar!!!! I de pagar res de res!!! Una em pregunta quants dies estaré a Cuba i li dic que 10, la seva resposta va ser:
o “Si no pagas, vas a estar 10 días sin follar”: així de clar!!!! Que fort!!!!
A la sortida del Capri ens porten cap a l’hotel una parella de cubans i la noia com no, ens ofereix els seus serveis per fer un trio amb el Ferran!!!! Però lo pitjor és que crec que qui conduïa el cotxe era el seu novii. Al dia següent com no, una mica de resaca!!!!
Tot el dia passejant per l'Havana, molt guapa, ruinossa pero amb romanticisme molt especial. També una mica d'anyorança, ja que havia estat  fa uns anys, no paren de posar la cançó de Soundby4. No m’ajuda a l’hora de tirar cap endavant pero la bona companyia fa que tot sigui una mica més lleuger.


Uns dies a la Havana i cap a Cayo Guillermo!!!! Platja, busseig, bloodymarys i mojitos!!!
Un cop allí redeu quin fred que carda!!!! El centre de busseig tancat per què hi ha mala mar i la puta Marina no dona permisos per sortir. Només queda anar al bar i distreure al cambrer fent-nos mojitos i bloodymarys.
El temps comença a millorar i podem fer alguna immersió, ja estic una mica més tranquil. Veiem uns quants taurons nodriza, molt peix lleó (s’ha convertit en un plaga, no és un peix del Carib!!!! A l’aquari de Miami és van “despistar” i uns quants van començar a poblar el Carib, gran cagada humana un altre cop!!!!), alguna eagle ray d’enormes proporcions. El corall aquí no és per tirar coets, molt esponja i uns esculls bastant esquil-mats.
Però lo millor estava per arribar, vem poder fer l’excursió cap a Santa Lucia per veure els taurons toro que baixen de les Bahames per la marea.
La cosa no podia començar d’una manera més impactant. Quedem a les 5 del matí al bar de la recepció i arriba el guia/divemaster i es fot un vodka sol!!!! Si,si, a les 5 del matí com qui es pren el cafè. Pugem al cotxe ja que ens esperen unes quantes hores de camí i el tio que no para de privar vodka a palo seco. Un cop arribat a Santa Lucia, ja portava una botella. Cal dir que el tio hauria de pesar més de 100kg però que tampoc l’estic excusant de res: un impresentable!!!!!
Un cop ja tenim el peix per donar de menjar a les bèsties, anem cap el punt d’immersió i comencem a baixar pel Mortera (un vaixell enfonsat) i a la base d’aquest comencem a esperar l’aparició del taurons toro. Veiem el primer, el segon, el tercer i el quart!!!! Quines bèsties!!! Un cop els veus, entens el perquè els hi diuen toro!!!! (Veure video)
Doncs si pensàvem que l’espectacle eren els toros: noooooooo!!!! L’especatcle és veure els zumbats del cubans aganfant-los de les aletes pectorals i el nostre guia que els hi vol donar de menjar amb la boca!!! Massa vodka!!!!
L’immersió és a 25m i estem una bona estona fins que l’ordinador ens marca una deco de 15 minuts. Durant la deco veig com el nostre guia no para de treure merda pel regulador i es veu que la seva botella no l’havien netejat i estava plena de merda, gran garantia per qui veníem del mateix centre de submarinisme. Després d’una immersió tant memorable, dinar en una casa d’un pescador a la platja del nord de Santa Lucia, molt maca però carregada de records (bons). A la tornada més vodka per suposat peró nosaltres ja ens havíem carregat de birres i ja no ens impactava tant.

Dia següent tranquil.litat i pensant en la tornada cap a la Havana.
Un cop a la Havana, fem vida i l’últim dia un cubà ens informa de les festes de dia que es monten en el Callejón. Dit i fet, el Ferran i jo fem via cap al Callejón parant-nos a tots els bars que trobem i anem fent birres i més birres!!! Un cop en el Callejón: si que és una festa!!!! No parem de veure negritos i mojitos!!! En fi, que la acabem pillant i arribem tard a l’hotel (quan teníem que ser puntuals per marxar). A la festa vem conèixer uns quants cubans i un d’ells ens convida a casa seva per veure una mica més i de pas li fotem cullerada al “potage” que estava cuinant la seva mare (molt bo).
I un cop a l’avió tot allò que em dir la cubana en el Capri era cert!!!!