ENS ESTAN ROBANT, QUINA PRESA DE PEL!!!!
LLEGIU LO DEL LINK:
les cròniques de Phom Penh i Ho Chi Minh ja les esciuré però és tant fort això que em sembla completament impresentable, com el euro:
UNA PUTA €STAFA!!!!!
martes, 25 de marzo de 2008
lunes, 24 de marzo de 2008
Ho Chi Minh
Ciutat de Ho Chi Minh antiga Saigon.
Motos per tot arreu, cada semàfor semblava la sortida d’un gran premi. És espectacular com no hi ha la tira d’accidents amb el caos de trànsit que hi ha, pero ells ja s’ho han montat així i entre ells s’entenen. En el 2000 uns 4,5 milions d’habitats, ara més de 6!!!!
Vem fer una excursió al delta del Mekong que no estava del tot malament però era una mica turistada, venia gent a tocar música autòctona, "degustació" de plats típics de la regió, volteta amb barqueta pels petits canals (només 15 minuts) però que no està del tot malament. Tampoc té un especial encant fora de les mega ciutats aisàtiques on està ple de gent per tot arreu, no dormen, hi ha comerços 24h al dia 7 dies a la setmana i amb grans mercats. Té algún racó que no està malament però és una ciutat per no estar-hi més de tres dies.
Motos per tot arreu, cada semàfor semblava la sortida d’un gran premi. És espectacular com no hi ha la tira d’accidents amb el caos de trànsit que hi ha, pero ells ja s’ho han montat així i entre ells s’entenen. En el 2000 uns 4,5 milions d’habitats, ara més de 6!!!!
Vem fer una excursió al delta del Mekong que no estava del tot malament però era una mica turistada, venia gent a tocar música autòctona, "degustació" de plats típics de la regió, volteta amb barqueta pels petits canals (només 15 minuts) però que no està del tot malament. Tampoc té un especial encant fora de les mega ciutats aisàtiques on està ple de gent per tot arreu, no dormen, hi ha comerços 24h al dia 7 dies a la setmana i amb grans mercats. Té algún racó que no està malament però és una ciutat per no estar-hi més de tres dies.
sábado, 22 de marzo de 2008
Phnom Penh
D’aquesta ciutat no gaire cosa a dir, una mega ciutat asiàtica que viu al costat del Mekong i el Tonle Sap. La població en el 98 era d’un milió d’ habitants i amb només 10 ha passat a ser d’uns quatre i mig, és degut que molta gent de les poblacions rurals emigra cap a les grans ciutats per buscar "millor qualitat de vida", un cop estan a les ciutats veuen que tenen que viure en condicions infrahumanes. A la ciutat es pot visitar uns dels llocs per dramàtics que he estat en la meva vida, Tuol Sieng. Aquest lloc va passar de ser una escola a un lloc de tortura i repressió, hi ha moltes fotos de la gent que va passar-hi per allí i no només era gent de la meva edat sino que també hi havia fotos de nens i gent gran. Fent una mica d’història, després de que els Khmer Rojos van pujar al poder cap al 1975 van començar una política d’evacuació de les ciutats per repoblar el mon rural de Kampuchea. Aquest moviment va ser liderat per Pol Pot, un Hitler asiàtic que amb 4 anys va torturar matar i assessinar casi 4 milions de persones (casi un 20% de la població). Moltes d’aquestes persones eren brutalment assessinades en els camps d’extermini situats per tot el pais, nosaltres vàrem visitar les Killing fields del costat de Phnom Penh i costa de creure com el ser humà pot arribar a certs punts de demència, no us explico com mataven als nens per què és per posar-se a plorar. Genocidis com aquest n’hem viscut masses com per tindre un "organisme" que es diu ONU que no fa res!!! L’ONU va nèixer després de la segona guerra mundial per tal que un dels majors genocidis de la història de la humanitat no es repetís, doncs gran cagada!!! Jo recordo: Ruanda, Somalia, Darfur, Palestina, Iraq, Cambodja, Kosovo i molts més que ara no puc recordar. Per què serveix aquesta institució??? A Cambodja aquesta institució va recomanar-li al rei que busqués el recolzament dels Khmer Rojos per tal de derrocar el cop d’estat de Lon Nol al 1970, que fort!!!! haurine de sentir-se culpables per formar part del genocidi de Cambodja. Aixó si, cada cop que veus a la gent de l’ONU van amb super cotxes, bons hotels i tenen unes seus que semblen palaus. Per altra banda també vam anar a visitar el museu nacional on es poden veure moltes escultures de l’imperi Khmer que estaria bé poder-les veure en el seu lloc natural pero per desgràcia no poden ser-hi ja que les robarien. El palau reial tampoc està del tot malament però tampoc te’l diesen veure tot. També hi ha vestigis de l’era del colonialisme.
jueves, 13 de marzo de 2008
Siem Reap, Cambodja
VEURE FOTOS VEURE MES FOTOS
Un cop he vist els meus pares a l’aeroport de Bangkok, casi ploro!!!! Tota una alegria!!! De Bangkok no gaire cosa a dir, només que hem estat en una suite al Chateaux de Bangkok que era dos cops casa meva!!!! Al dia següent hem anat cap a l’aeroport per agafar un vol via Siam Reap. Aquí el primer dia hem estat fent una excursió a veure com viuen la gent del llac i donant una volta amb barco per la seva “water village”. Ha estat molt interessant veure com viuen tant la gent de terra com els que viuen en cases flotants en el llac Tonlé Sap. La gent que viu a terra són com nòmades ja que quan és l’época de pluja traslladen totes les barraques i van a buscar un lloc que estigui més segur. La gent que viu en el llac els hi és igual ja que les seves cases floten però flipes una mica de com viu la gent. Les cases no són tan rurals com les de Laos però d’una petada pots tirar una pared, totes estan fetes de materials de fusta, canyes de bambú i amb sostres d’uralita. El segon dia ja hem començat a fer una ullada pels temples d’Angkor. El lloc és impressionant, hi ha temples per tot arreu. Hem començat per Angkor Thom i Angkor Vat. El primer té el temple de Bayon (dintre de Angkor Thom) que simplement és espectacular, les seves torres tenen una cara que mira a cada direcció, i n’hi ha moltes!!!!
El segon dia per Angkor hem anat a Preah Khan, Thommanon, Chau Say Tevoda, Ta Keo, Ta Prohm., Banteay Kdei i a Srah Srang. El temple de Ta Prohm és el que hi ha tot d’arbres per sobre del temple, de fet hi ha llocs del temple que s’aguanten pels arbres.
El tercer dia hem visitat Banteay Srei (aquest té un detall picat a la pedra exquisit, és d'un color vermellós i està una mica lluny de la majoria de temples però és imprescindible!!!!), Ta Som, Banteay Samré i Pre Rup. Avui només quatre temples, no ens han quedat gaires per veure. El de Ta Som la porta est hi ha un arbre que abraça per complert tota l’entrada, personalment és el millor lloc on es pot veure com la natura intenta recuperar el terreny perdut però "respectant" el que hi ha.
Val la pena vindre només a Cambodja per veure aquest conjunt de temples, la ciutat de Siem Reap també està força bé, amb bastantes cases de l’época colonial. Demà ja marxem cap a Phnom Penh per estar-hi uns tres dies avanç d’anar cap al Vietnam. Ja us explicaré….
Un cop he vist els meus pares a l’aeroport de Bangkok, casi ploro!!!! Tota una alegria!!! De Bangkok no gaire cosa a dir, només que hem estat en una suite al Chateaux de Bangkok que era dos cops casa meva!!!! Al dia següent hem anat cap a l’aeroport per agafar un vol via Siam Reap. Aquí el primer dia hem estat fent una excursió a veure com viuen la gent del llac i donant una volta amb barco per la seva “water village”. Ha estat molt interessant veure com viuen tant la gent de terra com els que viuen en cases flotants en el llac Tonlé Sap. La gent que viu a terra són com nòmades ja que quan és l’época de pluja traslladen totes les barraques i van a buscar un lloc que estigui més segur. La gent que viu en el llac els hi és igual ja que les seves cases floten però flipes una mica de com viu la gent. Les cases no són tan rurals com les de Laos però d’una petada pots tirar una pared, totes estan fetes de materials de fusta, canyes de bambú i amb sostres d’uralita. El segon dia ja hem començat a fer una ullada pels temples d’Angkor. El lloc és impressionant, hi ha temples per tot arreu. Hem començat per Angkor Thom i Angkor Vat. El primer té el temple de Bayon (dintre de Angkor Thom) que simplement és espectacular, les seves torres tenen una cara que mira a cada direcció, i n’hi ha moltes!!!!
El segon dia per Angkor hem anat a Preah Khan, Thommanon, Chau Say Tevoda, Ta Keo, Ta Prohm., Banteay Kdei i a Srah Srang. El temple de Ta Prohm és el que hi ha tot d’arbres per sobre del temple, de fet hi ha llocs del temple que s’aguanten pels arbres.
El tercer dia hem visitat Banteay Srei (aquest té un detall picat a la pedra exquisit, és d'un color vermellós i està una mica lluny de la majoria de temples però és imprescindible!!!!), Ta Som, Banteay Samré i Pre Rup. Avui només quatre temples, no ens han quedat gaires per veure. El de Ta Som la porta est hi ha un arbre que abraça per complert tota l’entrada, personalment és el millor lloc on es pot veure com la natura intenta recuperar el terreny perdut però "respectant" el que hi ha.
Val la pena vindre només a Cambodja per veure aquest conjunt de temples, la ciutat de Siem Reap també està força bé, amb bastantes cases de l’época colonial. Demà ja marxem cap a Phnom Penh per estar-hi uns tres dies avanç d’anar cap al Vietnam. Ja us explicaré….
martes, 11 de marzo de 2008
Nou membre de la familia Bernat!!!!
AVUI EL DANI I LA STEPHANIE HAN ESTAT PARES PER PRIMERA VEGADA D'UNA NENA!!!! ES DIU ALÈXIA!!!! MOLTES FELICITATS ALS DOS I A TOTA LA FAMILIA BERNAT PER AMPLIAR EL NUMERO DE FAMILIARS!!! ARA JA TINC TRES NEBODES!!!
BENVINGUDA ALÈXIA!!!!
sábado, 8 de marzo de 2008
Luang Prabang, Laos
Un cop ja vista la població m’he dedicat fer una altra ruta que sempre m’ha agradat a més de la turística, la gastronómica. He estat menjant en uns dels millors restaurants de Luang Prabang però n’hi ha molts i per tots els gustos. He menjat a les 3 Nagas, a La Cave des Chateaux i en el Elephant. Sempre ben acompanyat per bons vins. He menjat molt bé, tant menjar autòcton com europeu. M’he dedicat a passejar pels carrers i pendre’m unes vacances dintre de les meves vacances. He anat a una festa en el centre de cultura on estaven jugant a la petanca (aquí sembla que és un “esport” nacional) i estaven cantant amb tot de gent ballant molt ben acompassada. També he estat veient en el centre d’artesania com fèien les diferents escultures de fusta i fang per tota la cantitat de temples que hi ha. He ensenyat espanyol a un monjo budista (el català era molt més complicat, no sabia res de res de la nostra llengua) ja se sap: “el que sabe, sabe y el que no enseña”, aquest ha estat el meu cas, ni puta idea de castellà i ensenyant-lo!!! Que fort!!! He conegut un grup d’uns 12 espanyols que fèien ruta amb bicicleta fins a Ho chi Ming (Vietnam)!!!! Uns 2.200 km!!!! Amb 17 dies!!!! He seguit anant a veure les meves postes de sol en el bar de l’altre costat del Khan, algunes de molt bones i d’altres amb núbols (tampoc deiexen de ser maques). He visitat algún que altre temple que no havia vist i he anat a donar una volteta pel seu mercat de dia. Han estat 7 dies de relax total, no agafava la càmara ni res, només la meva música.
viernes, 7 de marzo de 2008
Dia de reflexió, s'acaba la campanya electoral
Menys mal que m'he perdut tota la campanya electoral d'uns polítics que al final no serveixen per res. Els manen més les empreses que els interessos de la població. Una democràcia que avui podem dir que és una nova dictadura dels polítics i que se'ns riuen a la cara. Els nostres vots només són una farsa del tot el que envolta la política. Ja no hi ha esquerres, estan massa ocupades per estar a la dreta i guanyar tots els diners que poden, tenen ànsia de poder, mireu al Carod!!! Ara està d'acord amb l'estatut???? El primer tripartit el van dissoldre per l'estatut i vàrem tindre un altre cop eleccions i veure com tornaven a formar coalició: UNA MOFA. El poder els corrompeix a tots sense cap excepció. Si el vot en blanc no és repertis entre les majories, tothom tindríem que dir-lis que ja prou!!!!
Però a banda de tot això el que és important és que el diumenge no surti el capullo del Rajoy!!!
Si surt jo no torno!!!!
domingo, 2 de marzo de 2008
Oudomxay, Laos
VEURE FOTOS
Aquí i he passat quatre dies després de fer ruta desde Luang Prabang amb una minivan que estava a reventar de gent i d’equipatge. El trajecte dura unes 5 hores i vaig haver de portar la meva motxilla a sobre meu durant tot el trajecte, al davant anàvem tres persones de lo més incómodes impossible, però val a dir que el trajecte és força interessant. Un cop arribat a Oudomxay, trobat hotel just al costat de l’estació d’autobús i descansar una estona he anat a donar una volta per la població i no hi ha gran cosa. El que he començat a notar és el fred que fa!!! Collons que si fa fred!!! Quina rasca!!!He trobat trekkings a la “tourism information” que poden anar de dos a tres dies, he agafat el de dos dies per veure que tal. El trekking comences agafant un tuk tuk que et té que portar a uns 15 km de la població, però fins que el tuk tuk no està ple no marxes i vàrem estar esperant una hora a que s’omplis (així és Laos, no hi pots fer res). Un cop arribat al punt per començar a fer el trekking vem agafar un guia local que ens portés (a mi i el Kham Huck, del centre de turisme) pels camins fins arribar a la població que teníem que fer nit. Hem estat caminant per les muntanyes un parell d’hores fins arribar al costat d’una cova bastant petita però amb estàtues de Buda, aquí hem fet el dinar i hem descansat una estoneta avanç de començar a fer el llarg trajecte fins al poble del khamu. Un cop arribat al poble he flipat de com viuen aquesta gent, no tenen: aigua, electricitat, clavegueram ni res del que tenim a casa!!! Totes les cases estan fetes de fusta, bambú i algunes tenen el sostre d’uralita (les més noves).
Per tot el poblat hi corren els porcs, galls, pollastres, gossos i búfals. Fa un fred com el d’un bon hivern a casa i la gent va amb xancles. Ens hem dirigit a casa del “chief” o cap del poble i ens ha rebut una dona d’uns 80 anys (la seva mare) i ens ha dit que dormiríem a casa seva, ens ha ofert una espècie de té (és el que jo pensava) però resulta que era aigua (marro) bullida!!! Jooorrrrr!!!! El sopar ja us podeu arribar a imaginar el que era, a part de l’arrós, tot super picant, pollastre marinat, verdures crues i bambú (per ells un plat gourmet!!!)…… en fi que no he menjat gaire, el Kham Huck estava una mica preocupat per què no menjava però jo li dèia que ja estava ple, el bambú deixe'l correr, com a planta molt maca però per menjar??? Però la nit ha estat acollonant, quina rasca, no calia tancar la porta per què el fred passava per tot arreu, he dormit amb tota la roba posada i un parell de mantes. Cap a les 4 del matí els galls han començat la seva serenata i a donar pel sac!!!! Un cop ens hem aixecat, un altre cop arrós per esmorzar i chili!!!! Jo era el turista número 15 dels últims 15 mesos!! Ha vingut un altre guia que ens ha portat a una cova que està a un parell d’hores caminant per la muntanya i aquesta era bastant gran, amb bastantes cabitats i túnels. Un cop vista la cova pensava que aniríem a peu cap a l’inici del trekking i no!!! Hem tornat al poble per dinar!!!! Horrorrrrrr!!!! Un altre cop el mateix menjar!!!! Un cop finalitzat “el dinar” hem començat a caminar cap el lloc on vàrem començar, he vist que el poble està completament aillat, per arribar a la població més propera tenen que fer unes caminades impressionants per unes trialeres bestials ideals per anar amb la bici. A tot això hem tingut que esperar dues hores l’autobús per poder tornar a Oudoxmay. Un cop allí he anat a un internet cafè a fer-li el mail al Kham Huck i estava la mar de content, després hem anat a sopar a un lloc que jo ja hi havia estat i era un bon lloc per omplir el meu estòmac.El Kham Huck em va comentar que em volia presentar els seus pares i a tota la seva família però jo estava realment rebentat i amb ganes d’estirar-me en un llit amb matalàs, ho ha entès i ens hem acomiadat, ha estat molt bon guia durant aquests parell de dies, s’ho coneix tot molt bé, totes les plantes (aquí se les mengen totes), els arbres, les diferents cultures de la zona, etc….. Però el tio estava tant content amb el seu nou email que al dia següent em va vindre a acomiadar a l’estació d’autobusos. Ara torno a estar a Luang Prabang!!! Aquí hi estaré uns quants dies fins que marxi cap a Bangkok per trobar-me amb els meus pares!!! Fins aviat…..
Aquí i he passat quatre dies després de fer ruta desde Luang Prabang amb una minivan que estava a reventar de gent i d’equipatge. El trajecte dura unes 5 hores i vaig haver de portar la meva motxilla a sobre meu durant tot el trajecte, al davant anàvem tres persones de lo més incómodes impossible, però val a dir que el trajecte és força interessant. Un cop arribat a Oudomxay, trobat hotel just al costat de l’estació d’autobús i descansar una estona he anat a donar una volta per la població i no hi ha gran cosa. El que he començat a notar és el fred que fa!!! Collons que si fa fred!!! Quina rasca!!!He trobat trekkings a la “tourism information” que poden anar de dos a tres dies, he agafat el de dos dies per veure que tal. El trekking comences agafant un tuk tuk que et té que portar a uns 15 km de la població, però fins que el tuk tuk no està ple no marxes i vàrem estar esperant una hora a que s’omplis (així és Laos, no hi pots fer res). Un cop arribat al punt per començar a fer el trekking vem agafar un guia local que ens portés (a mi i el Kham Huck, del centre de turisme) pels camins fins arribar a la població que teníem que fer nit. Hem estat caminant per les muntanyes un parell d’hores fins arribar al costat d’una cova bastant petita però amb estàtues de Buda, aquí hem fet el dinar i hem descansat una estoneta avanç de començar a fer el llarg trajecte fins al poble del khamu. Un cop arribat al poble he flipat de com viuen aquesta gent, no tenen: aigua, electricitat, clavegueram ni res del que tenim a casa!!! Totes les cases estan fetes de fusta, bambú i algunes tenen el sostre d’uralita (les més noves).
Per tot el poblat hi corren els porcs, galls, pollastres, gossos i búfals. Fa un fred com el d’un bon hivern a casa i la gent va amb xancles. Ens hem dirigit a casa del “chief” o cap del poble i ens ha rebut una dona d’uns 80 anys (la seva mare) i ens ha dit que dormiríem a casa seva, ens ha ofert una espècie de té (és el que jo pensava) però resulta que era aigua (marro) bullida!!! Jooorrrrr!!!! El sopar ja us podeu arribar a imaginar el que era, a part de l’arrós, tot super picant, pollastre marinat, verdures crues i bambú (per ells un plat gourmet!!!)…… en fi que no he menjat gaire, el Kham Huck estava una mica preocupat per què no menjava però jo li dèia que ja estava ple, el bambú deixe'l correr, com a planta molt maca però per menjar??? Però la nit ha estat acollonant, quina rasca, no calia tancar la porta per què el fred passava per tot arreu, he dormit amb tota la roba posada i un parell de mantes. Cap a les 4 del matí els galls han començat la seva serenata i a donar pel sac!!!! Un cop ens hem aixecat, un altre cop arrós per esmorzar i chili!!!! Jo era el turista número 15 dels últims 15 mesos!! Ha vingut un altre guia que ens ha portat a una cova que està a un parell d’hores caminant per la muntanya i aquesta era bastant gran, amb bastantes cabitats i túnels. Un cop vista la cova pensava que aniríem a peu cap a l’inici del trekking i no!!! Hem tornat al poble per dinar!!!! Horrorrrrrr!!!! Un altre cop el mateix menjar!!!! Un cop finalitzat “el dinar” hem començat a caminar cap el lloc on vàrem començar, he vist que el poble està completament aillat, per arribar a la població més propera tenen que fer unes caminades impressionants per unes trialeres bestials ideals per anar amb la bici. A tot això hem tingut que esperar dues hores l’autobús per poder tornar a Oudoxmay. Un cop allí he anat a un internet cafè a fer-li el mail al Kham Huck i estava la mar de content, després hem anat a sopar a un lloc que jo ja hi havia estat i era un bon lloc per omplir el meu estòmac.El Kham Huck em va comentar que em volia presentar els seus pares i a tota la seva família però jo estava realment rebentat i amb ganes d’estirar-me en un llit amb matalàs, ho ha entès i ens hem acomiadat, ha estat molt bon guia durant aquests parell de dies, s’ho coneix tot molt bé, totes les plantes (aquí se les mengen totes), els arbres, les diferents cultures de la zona, etc….. Però el tio estava tant content amb el seu nou email que al dia següent em va vindre a acomiadar a l’estació d’autobusos. Ara torno a estar a Luang Prabang!!! Aquí hi estaré uns quants dies fins que marxi cap a Bangkok per trobar-me amb els meus pares!!! Fins aviat…..
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
