Luang Prabang, Laos

Un cop ja vista la població m’he dedicat fer una altra ruta que sempre m’ha agradat a més de la turística, la gastronómica. He estat menjant en uns dels millors restaurants de Luang Prabang però n’hi ha molts i per tots els gustos. He menjat a les 3 Nagas, a La Cave des Chateaux i en el Elephant. Sempre ben acompanyat per bons vins. He menjat molt bé, tant menjar autòcton com europeu. M’he dedicat a passejar pels carrers i pendre’m unes vacances dintre de les meves vacances. He anat a una festa en el centre de cultura on estaven jugant a la petanca (aquí sembla que és un “esport” nacional) i estaven cantant amb tot de gent ballant molt ben acompassada. També he estat veient en el centre d’artesania com fèien les diferents escultures de fusta i fang per tota la cantitat de temples que hi ha. He ensenyat espanyol a un monjo budista (el català era molt més complicat, no sabia res de res de la nostra llengua) ja se sap: “el que sabe, sabe y el que no enseña”, aquest ha estat el meu cas, ni puta idea de castellà i ensenyant-lo!!! Que fort!!! He conegut un grup d’uns 12 espanyols que fèien ruta amb bicicleta fins a Ho chi Ming (Vietnam)!!!! Uns 2.200 km!!!! Amb 17 dies!!!! He seguit anant a veure les meves postes de sol en el bar de l’altre costat del Khan, algunes de molt bones i d’altres amb núbols (tampoc deiexen de ser maques). He visitat algún que altre temple que no havia vist i he anat a donar una volteta pel seu mercat de dia. Han estat 7 dies de relax total, no agafava la càmara ni res, només la meva música.