Oudomxay, Laos

VEURE FOTOS
Aquí i he passat quatre dies després de fer ruta desde Luang Prabang amb una minivan que estava a reventar de gent i d’equipatge. El trajecte dura unes 5 hores i vaig haver de portar la meva motxilla a sobre meu durant tot el trajecte, al davant anàvem tres persones de lo més incómodes impossible, però val a dir que el trajecte és força interessant. Un cop arribat a Oudomxay, trobat hotel just al costat de l’estació d’autobús i descansar una estona he anat a donar una volta per la població i no hi ha gran cosa. El que he començat a notar és el fred que fa!!! Collons que si fa fred!!! Quina rasca!!!He trobat trekkings a la “tourism information” que poden anar de dos a tres dies, he agafat el de dos dies per veure que tal. El trekking comences agafant un tuk tuk que et té que portar a uns 15 km de la població, però fins que el tuk tuk no està ple no marxes i vàrem estar esperant una hora a que s’omplis (així és Laos, no hi pots fer res). Un cop arribat al punt per començar a fer el trekking vem agafar un guia local que ens portés (a mi i el Kham Huck, del centre de turisme) pels camins fins arribar a la població que teníem que fer nit. Hem estat caminant per les muntanyes un parell d’hores fins arribar al costat d’una cova bastant petita però amb estàtues de Buda, aquí hem fet el dinar i hem descansat una estoneta avanç de començar a fer el llarg trajecte fins al poble del khamu. Un cop arribat al poble he flipat de com viuen aquesta gent, no tenen: aigua, electricitat, clavegueram ni res del que tenim a casa!!! Totes les cases estan fetes de fusta, bambú i algunes tenen el sostre d’uralita (les més noves).

Per tot el poblat hi corren els porcs, galls, pollastres, gossos i búfals. Fa un fred com el d’un bon hivern a casa i la gent va amb xancles. Ens hem dirigit a casa del “chief” o cap del poble i ens ha rebut una dona d’uns 80 anys (la seva mare) i ens ha dit que dormiríem a casa seva, ens ha ofert una espècie de té (és el que jo pensava) però resulta que era aigua (marro) bullida!!! Jooorrrrr!!!! El sopar ja us podeu arribar a imaginar el que era, a part de l’arrós, tot super picant, pollastre marinat, verdures crues i bambú (per ells un plat gourmet!!!)…… en fi que no he menjat gaire, el Kham Huck estava una mica preocupat per què no menjava però jo li dèia que ja estava ple, el bambú deixe'l correr, com a planta molt maca però per menjar??? Però la nit ha estat acollonant, quina rasca, no calia tancar la porta per què el fred passava per tot arreu, he dormit amb tota la roba posada i un parell de mantes. Cap a les 4 del matí els galls han començat la seva serenata i a donar pel sac!!!! Un cop ens hem aixecat, un altre cop arrós per esmorzar i chili!!!! Jo era el turista número 15 dels últims 15 mesos!! Ha vingut un altre guia que ens ha portat a una cova que està a un parell d’hores caminant per la muntanya i aquesta era bastant gran, amb bastantes cabitats i túnels. Un cop vista la cova pensava que aniríem a peu cap a l’inici del trekking i no!!! Hem tornat al poble per dinar!!!! Horrorrrrrr!!!! Un altre cop el mateix menjar!!!! Un cop finalitzat “el dinar” hem començat a caminar cap el lloc on vàrem començar, he vist que el poble està completament aillat, per arribar a la població més propera tenen que fer unes caminades impressionants per unes trialeres bestials ideals per anar amb la bici. A tot això hem tingut que esperar dues hores l’autobús per poder tornar a Oudoxmay. Un cop allí he anat a un internet cafè a fer-li el mail al Kham Huck i estava la mar de content, després hem anat a sopar a un lloc que jo ja hi havia estat i era un bon lloc per omplir el meu estòmac.El Kham Huck em va comentar que em volia presentar els seus pares i a tota la seva família però jo estava realment rebentat i amb ganes d’estirar-me en un llit amb matalàs, ho ha entès i ens hem acomiadat, ha estat molt bon guia durant aquests parell de dies, s’ho coneix tot molt bé, totes les plantes (aquí se les mengen totes), els arbres, les diferents cultures de la zona, etc….. Però el tio estava tant content amb el seu nou email que al dia següent em va vindre a acomiadar a l’estació d’autobusos. Ara torno a estar a Luang Prabang!!! Aquí hi estaré uns quants dies fins que marxi cap a Bangkok per trobar-me amb els meus pares!!! Fins aviat…..