El primer dia que vaig anar al view point de Bromo, que estava tot nuvolat, vaig veure que a les 9:30 el cel estava completament net i amb un blau extrem. Vaig decidir pujar i allí vaig trobar-me a un noi francès amb qui havia estat des del principi, estàvem els dos sols gaudint d’unes vistes de pel.lícula. Em va comentar que tenia que anar a veure el Gurung Ijien, després vaig conèixer a una parella d’americans que em dir el mateix per després conèixer a una altra parella que em va tornar a comentar el mateix!!!! Dit i fet, vaig fer via cap a aquest parc nacional. Un cop allí comences a veure tots els portadors de sofre, ja que dintre del volcà hi ha una mina. Que afortunats som per viure on vivim!!!! Hi ha gent que porta tota la seva vida està fent camins de 6km amb uns 70-90kg de sofre carregats a l’esquena. El parc té un llac de color esmaragda però que amb tot el fum de la mina casi no es pot veure però el lloc i l’entorn és surrealista. Els treballadors els hi paguen entre 400-500 rúpies (0,035 cèntims d’€) per quilo transportat, mínim en tenen que carregar 50 i com a màxim 110!!! Si, si 110!!!! És flipant veure amb quines condicions treballen, si es cauen volcà cap a baix, se acabó!!!! Els pulmons els deuen tenir rebentats, jo vaig estar un parell d’hores i era insuportable, no podies respirar.
El mateix dia vaig fer via cap al nord de Bali i ja estic aquí, en un hotel de collons a prop de l’illa de Menjangan. Demà començo a fer immersions en aquest parc nacional, ja us explicaré. L’illa de Java em va deixar un grandíssim bon record i amb unes imatges i sensacions inexplicables. La gent és molt amable i t’ajuden i et guien sense mirar-te com un €.
No hay comentarios:
Publicar un comentario