miércoles, 23 de enero de 2008

Munnar, India

22 de gener
Munnar està a uns 1524 metres d’altura i te les plantacions de té més altes del mon. Estic en un hotel a uns 20 km de la població de Munnar però completament rodejat de boscos i palmeres, és molt tranquil i molt millor que en el poble on hi ha molt soroll i molta olor!!!! Pel matí he anat al Parc Natural de Eravikulam, a uns 16 km de Munnar, en aquest par hi viuen els Tars de Nilgiri, una espècie de cabra de muntanya, n’hem vist uns quants !!! Després m’ha portat a donar una volta per les plantacions de té, que fan una paissatge espectacular!!! Sembla un mega jardí japonés ja que està perfectament tallat. Hi ha moltes i moltes hectàries de cultiu de té (llàstima de la gran deforestació que han tingut que fer!!!) però el paissatge és realment espectacular, hi treballen els tamils, una casta que cobra 80 inr (1,5 € diaris per recollir 20kg de té al dia). Un cop vistes les plantacions m’ha portat a un llac que en realitat és una presa, hi hem estat poca estona. Cap a les 3 ½ de la tarda hem anat a dinar al mateix lloc que ahir, no està malament i els dos menjem per 4€. Però el plat fort ha estat anant a buscar el cotxe per tornar a l’hotel!!! Hem vist una processó (no se si es diu així pero ja m’entendreu!!!) Al principi com tot aquest tipus d’event: gent vestida amb les seves vestimentes tradicionals d’aquí, després els típics estirant els carruatge amb els seus deus (hinduistes) etc,etc... pero començo a veure una dona aguantant un trident amb la boca, m’apropo i no l’estava aguantant!!! El tenia clavat de galta a galta!!! El trident tenia que pesar lo seu, era molt llarg. Pues per si això no era suficient miro una mica més cap endarrera i veig un home amb unes cordes que van cap a la dona!!!Les cordes acabaven amb ganxos que els tenia clavats a l’esquena!!!!! Que fort!!!! Però aixó no és tot, com la dona hi havia un home, pero que aquest ja ho portava més per la ma ja que el tio es posava a ballar amb el trident clavat a les galtes i un altre home com si el portés a passejar (però amb el ganxos clavats a l’esquena!!!) Doncs quan ja estava completament flipat, veig que arriben dos caminons amb una espècie de gronxadors amb un tio a cada un. Hem poso a mirar i els molt massoques estaven amb ganxos clavats per tot el cos i la gent els anava gronxant, tenien tota la pell completament estirada pels ganxos. Tant el guia com jo, ens hem quedat flipats, i mira que ell és indi!!! M’ha comentat que rituals així estan prohibits a molts llocs de Kerala. La veritat que lo de que la religio es l'opi de la gent es veritat per que aquest tenien que estar fins les celles d'opi per fer-ho!!!! Ara us estic escribint desde Periyar on hi estaré tres nits intentant buscar tigres, elefants i tot els que la natura es deixi veure!!!! Fins aviat.....

2 comentarios:

Edu dijo...

Hola BURRO!!!

Estem aquí amb la Sonia intentant que ens pengis de una pip...vegada els nostres comentaris, perquè ja t'asseguro que són molt interessants. LA Florida és un hotel de pip mare i la festa al teu/meu pis un espectacle. El parquet aixecat i l'alcohol acabat!!
Digues algu, que aquí uns treballem perquè altres puguin viure!! T'estimem xato
Se't troba a faltar (però tampoc tant)
Si pots no tornis que la veïna està molt Bé!!!

Sonia i Edu

EDGAR dijo...

Que passa xaval !!!!!
Ja veig que et va tot bé. Quina angunia els paios aquells amb tots els ams clavats...el del gronxador que està suspès a l'aire és la bomba...la gent està fatal...per aqui tot bé: ahir el franciscu (paco pels amics) va fer 65 tacos i vem fer un megadinar amb els florensa i els papas, bastant entretingut...després vem anar a veure el barça i la cosa ja va decaure una mica...portem unes setmanes que fan uns partits soporifers...Ja veig que estàs fent la òstia de fotos...espero que quan tornis no ens dispensis el tracte que ens va fer el dani amb videos, fotos, postals i batallites tot de cop...amb raó vem acabar tots roncant al sofà...vaig anar de copes amb l'Erik el divendres i em va dir que farà comentaris...que deu t'agafi confessat..porta uns dies que fot unes xapes de aupa...I tú Edu, no sé de quina veina t'has enamorat...son les nostres cosines i la veritat és que són unes petardes...para d'emborratxar-te que veus visions...bé, joan, cuida't i a veure quin dia em truques, capullooooooooo